Violencia: de part de qui?

Article d'opinió del militant de la CUP Riduoms Joan Crusells. 

Durant les protestes per la sentència del 2019, especialment la d’Urquinaona, i més recentment durant les manifestacions antifeixistes contra VOX o de suport a Pablo Hasel, s’han viscut escenes de disturbis entre manifestants i policia, majoritàriament amb els Mossos d’Esquadra. Aquests disturibis, que normalment es produïen únicament a la capital del principat, s’han estès a llarg del Països Catalans.

Els polítics i tertulians d’ordre s’han encarregat de portar el discurs al seu terreny, criminalitzant al jovent combatiu i han titllat aquests fets de violència, sense analitzar el problema amb la globalitat i profunditat necessària.

Sembla que hi ha un consens general amb que violència és destrossar la seu d’un banc o cremar un contenidor per tal d’utilitzar-lo com a barricada per a protegir-se de la brutalitat policial. 

Però, què és violència i què no?

Violència és destrossar un caixer o els 12446 desnonaments a Catalunya el 2019, la major part dels quals propietat dels bancs?

Violència és cremar un contenidor per defensar-se dels atacs dels antidisturbis o que buidin els ulls de les manifestants?

Violència és plantar cara al feixisme o que un raper sigui empresonat per les lletres de les seves cançons?

Violència és plantar cara al masclisme o les 197 dones assassinades a Catalunya entre el 2010 i el 2019?

Violència és destrossar un aparador d’una multinacional explotadora o la mort de 38.000 persones al Mediterrani?

Violència és que el jovent s’organitzi o que hi hagi un 40% d’atur juvenil, el més alt de la Unió Europea?

Violència és la gent que lluita o un sistema estructuralment violent?

L’esclat de disturbis i violència que estem presenciant en els últims temps només són un símptoma de la situació que ha generat el sistema amb que ens han imposat viure i de la inacció dels polítics per a donar solucions a la població, que han permès que els poderosos cada vegada acumulin més benficis i poder i alhora la classe treballadora més misèria i subordinació.

Si només som capaces d’analitzar fets concrets, sense tenir en compte el problema estructural, i ens dediquem a criminalitzar sistemàticament a les que lluiten, no podrem revertir aquesta situació.

 

Els polítics i tertulians d’ordre s’han encarregat de portar el discurs al seu terreny, criminalitzant al jovent combatiu i han titllat aquests fets de violència, sense analitzar el problema amb la globalitat i profunditat necessària.