Moció que presenta la CUP Riudoms per al Ple Municipal de Riudoms del 20 de gener de 2022.
Documents
En el moment d’escriure aquest article ens trobem ben a prop de Nadal, i tal com és habitual en aquesta època de l’any, pobles i ciutats decoraran els carrers amb llums de colors. Aquest fet contrasta, cada vegada més, amb l’augment de la pobresa energètica que pateix una part important de la població (il·luminació, calefacció, cuina, aigua calenta, etc).
Conscients de la gravetat d’aquesta situació, la CUP va demanar a l’equip de govern que s’inclogués una partida al pressupost municipal de 2021 per tal de realitzar assessorament energètic a les llars, prioritzant amb coordinació dels Serveis Socials les llars amb pocs recursos econòmics. Aquesta mesura també estava recollida al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (2016-2020) tot i que Junts per Riudoms no l’ha impulsat mai malgrat tenir majoria absoluta al govern.
La pobresa energètica no és un fet aïllat a la nostra societat i ens els darrers mesos s’ha accentuat degut al desmesurat increment del preu de l’electricitat, provocant encara més dificultats a les famílies. Malauradament tenim diversos casos que ens demostren que la pobresa energètica mata: l’àvia de Reus, les naus de Badalona, una família malvivint a un local de Barcelona el mateix dia que escrivim aquest article… i tot plegat mentre les grans empreses energètiques continuen tenint beneficis astronòmics i els bancs posseeixen milers de pisos buits gràcies al rescat bancari pagat amb fons públics.
Sense anar més lluny, a Riudoms l'Ajuntament va col·laborar amb un tall de llum i aigua a diverses famílies en situació de vulnerabilitat al bloc de la Plaça de l’Arbre (març 2021). La CUP va ser l’única força política que ho va denunciar.
Les administracions públiques tenen el deure de garantir unes condicions mínimes i dignes per a totes les persones. I tenim l'obligació d'exigir que l'Ajuntament impulsi les mesures pertinents.
Aquest article ha estat escrit el 30 novembre de 2021.
Tot i que la pandèmia ha accentuat considerablement les problemàtiques que pateixen les joves, aquesta mala situació fa molts anys que s’arrossega. Tothom s’omple la boca a l’hora de parlar del jovent, però sempre amb una mirada paternalista, sense tenir en compte un punt de vista intergeneracional, desconeixent la seva situació real.
La precarietat laboral, ser el constant punt de mira i la manca de perspectives de futur han provocat que la situació sigui insostenible i que la salut mental d’aquestes es vegi greument afectada.
Per posar números damunt la taula, actualment el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les joves (respecte l’any anterior, el 2021 la temptativa de suïcidi en joves de fins a 18 anys ha augmentat un 27%). A més a més, per tercer trimestre consecutiu, la taxa d’emancipació torna a ser la més baixa del segle segons l’Observatori català de la joventut.
Cal tenir una visió de la situació des d’un punt de vista econòmic, polític, social, moral i mental per tenir clar que es tracta d’una problemàtica estructural. Per tant, més que mai, cal prendre decisions urgents: dotar d’eines i recursos el jovent per tal de facilitar la seva autonomia i potenciar el seu talent, millorar la sanitat pública (posant èmfasis en la salut mental) i fer polítiques valentes de joventut, d’igualtat i d’habitatge principalment. I sobretot garantir-ne la seva participació en tot aquest procés.
La condició juvenil revela força, anhel, voluntat de transformació i moviment cap allò difícil. Obrim la nostra ment, escoltem-los i aprenguem-ne.
Article escrit el 28 de setembre de 2021.