Aquesta Festa Major ha estat especial, tothom l’esperava amb moltes ganes després de dos anys de no poder-la celebrar amb normalitat. A més, des de la creació l’any 2017, el seguici festiu ha agafat una rellevància especial sense prendre protagonisme a la resta d’actes.

 

És per això, i tenint en compte que és una diada important per moltes entitats, col·lectius i persones de Riudoms, la CUP vam decidir ser-hi presents de forma institucional, malgrat tenir contradiccions amb la presència d’elements religiosos.

 

Al Ple ordinari del mes de maig vam demanar a Junts per Riudoms (JxR) que es mantingués la neutralitat religiosa en els actes que organitza l’Ajuntament. Aquesta petició ha estat totalment ignorada, res de nou per part d’un equip de govern que, malauradament, té maneres de fer massa semblants a altres governs anteriors.

 

Conscients que algunes persones es devien sorprendre de la nostra presència al seguici festiu en format de processó, he decidit escriure unes reflexions sobre aquesta qüestió. Ho faig havent-hi participat en primera persona, precisament per poder parlar amb coneixement de causa i defugir d’aquell tòpic tan maldestre que diu “la CUP ho critica tot des de fora”.

 

En primer lloc, denunciem que la decisió política de JxR ens va col·locar (no només a la CUP, també a altres regidores) en una posició binària molt incòmoda. Com a representant de l’Ajuntament, només tenia dues opcions: participar de l’acte tot i estar-hi en desacord o evadir-me i deixar buit l’espai institucional de la CUP en un acte important pels riudomencs i riudomenques.

 

En segon lloc, cal aclarir que no vaig assistir a la missa prèvia al seguici festiu, de fet no ho he fet mai com a representant institucional i ho he denunciat en altres articles d’opinió de caire personal (Una missa a l’Ajuntament, 2016, FemSafareig.cat).

 

Cal remarcar que només hi va haver una fotografia oficial, amb la presència de Sant Jaume. A més, els representants de l’Ajuntament havíem d’anar darrere el Sant durant la processó. Aquest detall comunicatiu és rellevant, ja que si l' única fotografia que existeix i es publicarà als mitjans d’informació de l’Ajuntament és amb la presència d’un element religiós, el missatge que s’està enviant als ciutadans és molt clar: “l’Ajuntament se sent representat per aquesta confessió religiosa”. 

 

Podria haver decidit no sortir a la fotografia, però una vegada més, aquesta decisió ens excloïa com a representants públics, escollits per 398 persones. En aquella fotografia oficial de l’Ajuntament, els regidors tenim més legitimitat que qualsevol representant religiós, malgrat sentir-m’hi incòmode tenia tot el dret del món a ser-hi.

 

En tercer lloc, no hi ha cap motiu evident pel qual el seguici s’hagi de desenvolupar amb la processó. És il·lògic que un acte festiu que s’ha creat l’any 2017 i que no té vinculació amb un passat recent, mantingui la tradició d’incloure elements religiosos simplement perquè és la festivitat d’un patró.

 

A més, des del punt de vista organitzatiu, la processó no va tenir cap tipus de solemnitat ja que hi interferia la música i l’ambient festiu del seguici. Potser per això la presència de feligresos va ser molt escassa comparant-ho amb altres processons. La majoria de persones creients que hi ha al municipi van decidir no acompanyar la processó, segurament per la manca de solemnitat o perquè prefereixen veure les actuacions lúdiques.

 

En qualsevol cas, no estic negant el dret de la Parròquia d’organitzar els actes que cregui convenients dins el marc de la Festa Major, ni tampoc nego la llibertat individual de cadascú a participar-hi. Això sí, és necessari fer-ho en formats i espais diferenciats de la resta d’actes que organitza l’Ajuntament com a institució pública.

 

M’atreveixo a dir que el fet de vincular el seguici amb la missa i la processó només té una raó: la decisió política dels regidors de JxR de la legislatura 2015-2019 i 2019-2023. Una decisió política que només s’entén des d’una perspectiva egoïsta i egocèntrica de sentir-se còmodes amb la seva visió personal de Riudoms i els propis sentiments religiosos individuals.

 

Una decisió política que alhora no està explicada en cap programa electoral. De fet la CUP és l’únic partit polític que tenia alguna referència específica a aquesta qüestió, que hauríem aplicat en cas de formar part del govern: “Desvincular la representació institucional de l’Ajuntament en actes religiosos”.

 

En el darrer Ple, l’Alcalde Sergi Pedret es va referir a la Festa Major com un acte de “cohesió, convivència, participació i integració”. Lluny queden aquestes paraules, buides de contingut, quan és evident que la presència d’elements religiosos exclou una part important dels riudomencs i riudomenques amb una confessió religiosa diferent a la catòlica o a aquells que no volen tenir relació amb organitzacions religioses.

 

Aquesta qüestió no va lligada a un sistema de majories i minories, és qüestió de tenir clar quines han de ser les actuacions dels càrrecs electes en l’àmbit privat (confessió religiosa) i quines han de ser les actuacions en l’àmbit públic (Ajuntament).

 

Per acabar, espero que aquest escrit serveixi per fer una reflexió general sobre l’anomalia que suposa que l’Ajuntament s’identifiqui clarament amb una confessió religiosa. Alhora convido a la reflexió a totes les persones i entitats que participen del seguici festiu i les animo a ser crítiques i exposar la seva opinió a l’Ajuntament.

 

No em refereixo únicament a la qüestió religiosa, sinó a totes aquelles coses que cal millorar del seguici. Més enllà de decisions polítiques que només agraden a uns pocs, els col·lectius i les entitats són les veritables protagonistes, i considero que són les qui haurien de tenir tot el poder de decisió sobre com s’ha d’organitzar i desenvolupar el seguici festiu.