Sis mesos després d’abandonar l’escola de manera presencial, tornem a les aules, tornem a la “normalitat”. Tot i que de normalitat en té ben poc. Hem començat un nou curs que sens dubte estarà marcat per la COVID-19.

Aquest inici ha estat possible gràcies a la bona voluntat (i les hores de feina) dels equips directius per assumir el control, tot i les mesures canviants i sovint contradictòries que han arribat des del Departament d’Educació. Durant els mesos previs a l’inici de curs el govern s’ha omplert la boca amb promeses com l’augment de personal docent, la baixada de ràtios o la realització de proves PCR massives. La majoria han quedat en això, en promeses. El centre de secundària on treballo, un centre amb un milerd’alumnes i 80 docents, la dotació de personal extra haestat de 6’5 places, amb la qual cosa només s’ha pogut crear un grup nou a 3r i un altre a 4t. La resta de cursos han quedat exactament igual: classes de secundària amb 30 alumnes i batxillerats amb 38, lluny de la ràtio de 20 que deia el govern.

De les proves PCR massives que anunciava la consellera Vergés (500.000) per als centres educatius, se n’estan fent a pocs llocs. Quina és la realitat del dia a dia? Quines mesures es prenen en cas de positiu? Quan un/a alumne/a dona positiu se’ns demana als centres educatius els seus contactes estrets (companys/es i professorat), que han de començar un confinament de 10 dies i se’ls fa la PCR a tot el grup.

En el cas dels docents de secundària, per exemple, no se’ns considera persones de contacte estret, ja que no passem tota la nostra jornada amb un mateix grup ni ens traiem (se suposa) la mascareta per a fer classe. Per molt que hi hagi positius a classe i grups confinats, no se’ns farà cap PCR.

Queden moltes coses a l’aire. Què han de fer les famílies quan es confina un fill o filla? Qui se suposa que se’n fa càrrec? Fins quan se seguiran fent aquests confinaments? Com pot ser que hi hagi tantes coses per concretar amb el temps que hi ha hagut per preparar el retorn a l’escola?

Entre totes i tots hem de fer que l’escola sigui un lloc segur, i ho és. Però altre cop la canalla i jovent d’aquest país estan pagant un preu molt alt per aquest retorn, i estan assumint un conjunt de mesures que, com a societat, no estem fent tan bé.