Al darrer ple vam presentar una moció en relació als dols gestacional i perinatal, aquells en què la mort dels fills o filles es dona durant l’embaràs o poc temps després del naixement.

Podem tenir la sensació que aquest tipus de morts són poc freqüents, però si incloem totes les edats gestacionals no es pot dir que sigui poc habitual: es dona en quasi el 25% dels embarassos. La major part
succeeixen en el primer trimestre i aquests són els més invisibilitzats. Segur que coneixem alguna família que ha patit la mort d’un dels seus infants en aquestes circumstàncies, i també és molt probable
que no haguem pogut parlar obertament del procés de comiat i dol.

Malauradament encara vivim en una societat que amaga els processos i sentiments que es consideren negatius i que només fa públics i celebra els que es veuen com a positius. Per això aquestes morts i els
seus dols segueixen sent tabú i se’ls considera “dol no reconegut”, infravalorant-ne les conseqüències i el dolor que pateixen les persones que conviuen amb l’absència d’un nadó. Això fa que aquestes famílies moltes vegades ni tan sols gosin expressar els seus sentiments fora dels cercles més íntims.

A més de l’allau de sentiments del moment, hem de pensar que aquestes famílies també viuen situacions surrealistes a molts nivells. En el mateix hospital, on la mare, quan ha tingut la criatura i aquesta ha mort, ha de seguir convivint a la mateixa zona en què d’altres mares estan donant a llum, o situacions en què gairebé no poden acomiadar-se de la criatura. O a nivell burocràtic, quan les famílies es troben amb moltes dificultats i poca ajuda per a poder registrar la criatura, entre d’altres dures situacions.

És feina de totes poder donar suport a les famílies que desgraciadament viuen la mort d’una criatura en aquestes circumstàncies. Si bé és cert que des del món local no es pot donar resposta als inconvenients
de l’àmbit sanitari o administratiu, el que sí que es pot fer és donar reconeixement a aquestes vides perdudes i al buit que han deixat a les seves famílies, i ajudem a visibilitzar aquesta realitat.

Amb aquesta moció fem que l’Ajuntament es comprometi a establir un espai de record i confort dins del municipi, i a donar un reconeixement públic a aquestes morts i a les famílies que senten que els seus fillsi filles són per sempre.